Energies renovables Vs energia nuclear

Energies renovables Vs energia nuclear  

Fet per: Hugo Medina i Bruno Esteban. 

 

L’altre dia, el dilluns dia vint-i-huit d’abril va ocórrer a Espanya una gran apagada que va afectar a més de si mateixa, a Portugal, Andorra i el sud de França i fins ara, la teoria més acceptada es que la apagada es va originar a Espanya, per una sobreproducció de energia dada amb molta rapidesa sense cap consum o amb un consum que poguera abarcar la gran quantitat d’energia generada, encara que aquesta teoria no siga oficial es la més acceptada per la població espanyola. Aquest succés ha provocat que la gent opine que cal que hi haja un millor sistema de emmagatzematge d’energia i tanmateix que hi haja un dilema sobre si són millor les renovables o les nuclears. 

 

Primer de tot, el que està clar es que fa falta un millor sistema de emmagatzematge per a les energies renovables, però apartant això, que és un dels punts negatius de les energies renovables, realment són tan bones com pensem? 

Les energies renovables son molt bones en el aspecte de que al llarg de la seua vida útil generen electricitat sense generar cap residu contaminant, a part de que aprofiten altres energies que no estan tan limitades, per exemple, les plaques solars aprofiten la llum del sol i les preses aprofiten la corrent d’aigua. En cas de altres com per exemple la solar, pot acopar a una vivenda y fer que les factures de la llum segueixen més baixes i així estalviar una mica més. 

 

Per altra part, aquestes energies encara que moltes estadístiques neguen que contaminen, la realitat és molt diferent, ja que la contaminació es pot donar fora de la vida útil de aquestes energies, cosa que per desgràcia és un dels factors en contra que tenen aquestes energies. Altres factors que perjudiquen a aquestes energies són la producció irregular; cosa que va ser el responsable de la apagada que vam patir i el factor que afecta més a uns que a altres: la contaminació geogràfica, tant en la extracció de materials, com la superfície que utilitzen, la reutilització o també el retir.  

Un clar exemple de contaminació externa a la vida útil és la energia solar, les plaques fotovoltaiques necessiten metalls com ferro, alumini, coure, argent, zinc, níquel, cadmi, tel·luri entre altres, i la bateria liti, tots aquests metalls cal extraure’ls excavant a terra, cosa que es contaminació geogràfica, com també el transport de totes aquestes matèries primeres que contaminen, perquè tant el procés anterior com aquest, tota la maquinària emprada utilitza dièsel o gasolina, combustibles que contaminen. També alhora de produir els panels es necessari utilitzar certs químics que encara que no son contaminants en grans quantitats poden ser perillosos.  

 

 

 

Un dels principals impactes ambientals de l'energia hidroelèctrica està relacionat amb l'alteració dels ecosistemes fluvials. La construcció de preses i embassaments modifica el curs natural dels rius, interrompent el flux d'aigua i afectant les poblacions de peixos i altres organismes aquàtics. A més, la sedimentació dels embassaments pot provocar la pèrdua d'hàbitats naturals i l'alteració de la qualitat de l'aigua. Un altre aspecte a considerar és el desplaçament de comunitats humanes i la inundació de terres fèrtils durant la construcció de preses. Estes accions poden tindre un impacte social i ambiental negatiu en les poblacions locals, generant conflictes i afectant el seu manteniment. També la construcció del generador (que ara en davant tots les fonts utilitzen una turbina que mitjançant un imant i coure, que òbviament necessiten excavacions i transport que necessiten maquinaries que òbviament utilitzen combustibles contaminants) és una altre factor contaminant de aquestes energies que està fora de la vida útil junt també amb la construcció de aquesta ja que al ser una construcció es necessita maquinària per a portar els materials i construir.  

 

Les centrals geotèrmiques pateixen els mateixos problemes en temes del generador i amb la construcció de aquesta, sumat també a la excavació per a poder treballar, ja que és el mateix. Per altra part la grandària de aquesta font d’energia es pareguda a una planta nuclear, i que pera poder treballar cal aprofundir desde 50 fins 200 metres sota terra per a fer funcionar una d’aquestes plantes que com ja hem dit abans es un factor que requereix maquinària contaminant i  a més, una vegada que aquesta està instal·lada, es possible que si està prop o en contacte amb una font d’aigua, aquesta puga ser contaminada pels materials utilitzats a la central, que poden arribar a l’aigua de les poblacions properes amb metalls, minerals i compostos tòxics. Un altre aspecte a considerar és la possible contaminació del sòl amb productes químics durant la perforació de pous geotèrmics.  

 

 

 

 

El principal impacte ambiental associat a l'energia eòlica es relaciona amb l'alteració del paisatge degut a la instal·lació de parcs eòlics. Estes estructures, compostes per grans aerogeneradors, poden afectar la fauna i flora locals, així com modificar la dinàmica dels ecosistemes. A més, durant la fase de construcció, transport i manteniment dels parcs eòlics es generen emissions de CO₂ i altres gasos contaminants a part també de la contaminació per la extracció de tots els materials per a fabricar-los transportar-los i tota llista de coses que hem nomenat durant aquest apartat. 

Per altra part tenim les energies nuclears, altra font de energia amada per molts però també odiada per gran quantitat de gent. Aquesta font es el punt de mira de les polèmiques front a les formes de obtindre energia, però anem a aprofundir parlar sobre aquesta. 

 

Com a punts positius, aquesta font d’energia és més consistent i genera energia de forma contant, cosa que no fan les energies renovables i que de fet, va ser la causa de la apagada del 28 d’abril, la generació excessiva i incontrolada d’energia de les fonts d’energia renovable. Altre aspecte bo que té es la pròpia fabricació del combustible, les centrals nuclears utilitzen un combustible que pot ser generat i produït artificialment a acceleradors de partícules, de fet el iniciador utilitzat per a encendre una central nuclear, es el Californi-252 (Cf-252) un isòtop de californi que és una gran font de neutrons que és produïda artificialment degut a la seua inexistència natural. Un altre punt positiu és la seguretat perquè encara que els accidents de Chernobyl i Fukushima van ocórrer, es gràcies a això que les centrals són molt més segures. 

 

Però no tot és meravellós en aquesta font d’energia elèctrica, els problemes que tenen les centrals nuclears són els mateixos que els altres, a la construcció, el transport i les coses que s’han anant dient abans, cal sumar també l’extracció de l’urani i plutoni fissible natural, urani-235 i plutoni-239, i en cas de que la extracció no siga una opció i es preferisca la producció, cal construir un accelerador de partícules. I ara el que preocupa a molta gent, els accidents nuclears, que són una autèntica catàstrofe, el cas de Chernobyl per exemple la alliberació de materials radioactius a la atmosfera va ser molt gran i per molta expansió de terra, o com Fukushima la contaminació tant atmosfèrica com aquàtica van ser devastadores per els isòtops alliberats, dins dels elements alliberats encontrem: 

El Iode-131 (I-131) un element de curt temps però perillós, perquè encara que el seu periòde de semidesintegració (el temps que tarda en desintegrar la meitat de la quantitat de partícules de un àtom radioactiu) siga de uns 8 dies aquest element emiteix particules β - la radiació que emiteix són electrons, partícules molt energètiques que tenen la capacitat de aprofundir la pell, però que si es troba dins del cos, te la capacitat de afectar greument a l’ADN del cos, poguent crear càncer, i gamma, que encara es molt pitjor, es una radiació electromagnètica de molta energia amb la capacitat de travessar el cos humà sanser i que ho destorçà (de fet cap a exposicions de aquesta radiació es nessecasi utilitzar un equip de plom que cobriga el cos sanser, i per desgracia s’acumula a la glàndula tiroide creant la gran possibilitat de augmentar o sinó assegurar el càncer de tiroides o tiroïditis, però per sort això es pot previndre subministrant-se dosis prèvies de iode per a que el iode radioactiu no es puga acumular (de fet aquest es un protocol de seguretat de estat i a les centrals, en cas de accident subministrar a tothom iode el més ràpid possible, o al menys als més exposats). 

 

El estronci 90 (Sr-90) es un isòtop radioactiu amb decaïment β - , la mateixa radiació que la emitida per el I-131, partícules molt energètiques que tenen la capacitat de aprofundir la pell, però que si es troba dins del cos, te la capacitat de afectar greument a l’ADN del cos, poguent crear càncer, aquest element per desgracia es quimicament paregut al calci, i el perill es quan en torn de fer-se a la natura o al cos CaCO3 (carbonat de calci), el qual es el principal compost químic present als ossos, es por formar SrCO3 (carbonat de estronci), que al ser químicament pareguts, es pot acumular als ossos augmentant l probabilitat de càncer ossi. 

El Cs-137 és un emisor beta amb una semidesintegració 30 anys. La seua via d’entrada al cos pot ser mitjançant una ingestió d’aliments o begudes contaminades, mitjançant la seua inhalació; on pot ser depositat als pulmons o mitjançant el contacte amb la pell. 

L'últim de aquesta llista d'assassins és el plutoni 239 (Pu-239) aquest element es el fill del urani 238 (o urani no fissible o estable, és un isòtop present en les vares de urani, el combustible de la central) i combustible del reactor junt al urani 235 (o urani fissible) es l'isòtop que encara que és el menys perillós por la seua dificultat d’entrada al cos, rapida detecció de intoxicació i radiació “feble” es el isòtop que més perdura amb un període de semidesintegració de 24.000 anys. Com s’ha dit abans la seua intoxicació es fàcil de detectar, la presencia de un sabor metàl·lic i una atmosfera densa o més pesada son indicis de intoxicació per radiació de un element metàl·lic ( realment es sabor metàl·lic dona quan una persona es intoxica amb algun metall, per exemple amb el mercuri també sucsedeix), també la  “dèbil” radiació, que com tal no es debil, sols que son partícules molt grans (nuclis de heli), que son millers de vegades mes grans que les partícules beta i que cap aprofundeixen en la pell, de fet no tenen la capacitat de atrevssar un paper, però si el àtom radioactiu entra al cos, el perill es molt mes gran ja que els òrgans estan mes exposats a nivells de radiació mes grans i més directa. 

 

Tant que hem parlat de radiació, anem a parlar del pitjor que pot provocar a una persona, la mort per radiació, la mort per radiació, és una mort inevitable, cruel, dura i devastadora, si ets una persona sensible, pot ser que el que relatarem de tant testimonis com metges soviètics puguen ser molt durs, si no vols llegir-ho, baixa al últim paràgraf si vols llegir la nostra opinió sobre les energies. També cal marcar que hui en dia amb les mesures de seguretat i la comunicació cap al personat encarregat cap persona haurà de patir el que direm. 
 
La mort per intoxicació radioactiva comença amb la intoxicació aguda per radiació, els símptomes que presenta la persona són la pell roja, com si s'haguera cremat al sol, seguit de (en cas d'elements metàl·lics) saber metàl·lic i atmosfera densa, minuts després comencen els vòmits, diarrea, mal de cap, fatiga i nàusees, i amb el pas dels dies la caiguda del pèl. Fins a així són els símptomes per intoxicació radioactiva, que en cas dels bombers de Txernòbil, això els va succeir en qüestió de 10 minuts els primers símptomes fins a aproximadament 1 hora els últims, quan els nivells de radiació són superiors a 0,75 Sv (Sivert, una unitat de mesurada de la radiació) en una quantitat de pocs segons (la radiació anual que rep una persona de mitjana són 3 mSv, mili siverts, és a dir, quan una persona rep 250 vegades la radiació que rep de normal en un any en pocs segons) esta persona patira el síndrome d'irradiació aguda (SIA) que molt probablement li portava a la mort. Esta mort comença amb els símptomes nomenats abans seguit d'una descomposició en vida dels teixits del cos com els ossos, pell, òrgans.... sumat a cremades de tercer grau (este tipus de cremada aprofundix les 3 capes de la pell) formades per la radiació, en este estat, el pacient patira dolor constantment per les cremades profundes fins que es destrosse part del seu sistema nerviós i es quede el tacte, quan els seus ossos estiguen en un nivell molt desenvolupat de descomposició, moure al pacient pot provocar la ruptura o inclús descol·locant d’este, i en cas de la pell és pitjor, la pell que tinga l'afectat es desprendrà amb facilitat del cos en un estat avançat, els òrgans interns es faran cada vegada més dèbils, fins que arribe un punt que qualsevol toc els fera un forat, i tot això ho patira una persona fins que el seu cos o els òrgans vitals tinguen una errada orgànica, per la sensibiitat i la crueltat de les imatgenes de alguns afectats, no podem ostras cap imatge, però si ets veus capacitat de veure alguna, busca al buscaor Hishasi ouchi, però advertim que som imagenes dificiles de veure. 

 

En general les fonts d’energia renovables i la nuclear tenen punts possitius i negatius, la nuclear tenen conseqüències mortals per als afectats, d'altra banda les renovables afecten als ecosistemes de forma més desastrosa i no tenen una producció constant, contrariament, les renovables no tenen tant risc de accident, i amb conseqüències quasi nules cap als humans, d’altra banda les nuclears  tenen una producció més regulada, constant i mésquantitat en alguns casos, i tenen pocs efectes negatius sobre els ecosistemes i estrictes mesures de seguretat. 

 

En general, les dos són bones, les dos tenen aspectes positius i negatius enfocats a certs aspectes, en la nostra opinió opinem que la energia nuclear és millor ja que tenen una mayor producció, controlada i constant, que no nessecita molt espai i afecta en poca quantitat als ecosistemes propers,a part de la seguretat,amb els accidents les mesures s’han tornat mésriguroses i estrictes, fent així que siguen més segures.