sol xinés

 El sol artificial xinés 

Escrit per: Bruno Esteban, Hugo Medina 

 

“El poder del sol a la palma de la teua mà”, frase que ja poden dir els xinesos gràcies al seu reactor nuclear de fusió. 

 

Abans de parlar del nou reactor xinés, cal aclarir el funcionament de la reacció nuclear de fusió. En esta reacció, es dóna de forma natural a les estreles, de fet la fusió és el que li dóna el color, depenent de quan energètica siga la reacció el color serà més roig o més blanc, esta reacció es dóna per la unió de dos isòtops d'hidrogen, deuteri i triti. 

 

Per a explicar millor estos tecnicismes començarem amb els isòtops, un isòtop és un àtom amb el mateix nombre de protons al seu nucli (dins del nucli té dos partícules, protons, que són positius, i neutrons, que tenen càrrega neutra), i diferent nombre de neutrons, en este cas els isòtops d'hidrogen (representat amb una H) H-2 i H-3, o siga H-2 és un àtom d'hidrogen que té un protó i un neutró al nucli, i s’anomena deuteri, i en cas del H-3, es diu triti. 

 

Amb tot el necessari explicat, continuem, la reacció de fusió es dóna quan es fusiona un àtom de deuteri i triti, donant com a producte un àtom de He-4 (Heli 4), un neutró i energia, amb esta energia restant es produïx una altra reacció que dóna més energia, que fa que es faça altra reacció, això s’anomena una reacció en cadena, una reacció que el seu producte té energia per a alimentar o produir altra reacció igual cíclicament fins que s’esgoten els reactius.  

El problema de tot això és que l’energia aplicada a la reacció, una part es transforma en calor, que es dissipa, això fa que la reacció no tinga la mateixa temperatura en tot moment i que cada vegada la reacció siga més dèbil fins que és prou freda perquè no es faça, este és un gran problema, i així els xinesos el que han fet és que perquè hi haja una retroalimentació sense que es refrede tan ràpidament, i van mantindre la reacció a 120 milions de graus centígrads, però també hi ha altre problema, i és el fet que si estes partícules arriben a tocar el reactor, es fondria, i el que van fer va ser aïllar magnèticament, això vol dir que van crear uncamp magnètic amb la suficient força per mantindre separarada la reacció de la estructura, de forma que no entrara en contacte amb la paret, llavors totes les mesures que van tindre la reacció va durar 403 segons, és a dir 6 minuts i 43 segons, la reacció encara era molt inestable. 

 

Van millorar el reactor, van millorar l'aïllament magnètic, una nova adminstració de la calor, el que van fer va ser fer l’experiment a 70 milions de grans, la qual cosa va fer que la reacció siga més estable. També van utilitzar un mètode d'enviar energia que consistia a donar suports energètics, és a dir donar pics d’energia per a estabilitzar-la i que es mantinguera per més temps, al final van augmentar la xifra cap a 1056 segons, es a dir 17 minuts i 36 segons.