Somos lo que comemos

LA SALUT

RUBY, ANDRÉS, NORA & HÉCTOR

És el culte al cos una amenaça per a la salut?

Aquest és el tema d’aquest any de la lliga de debat de la Universitat Literària de València. També és el causant de molta polèmica a les xarxes socials i entre els experts (i els no tan experts).

Com ens pareix un tema interessant per tractar, hem decidit començar parlant d’ell. Doncs, és el culte al cos una amenaça a per a la salut?

Primer de tot, què és el que s’entén com a rendir-li culte a alguna cosa?

La definició de la AVL (Academia Valenciana de la Llengua), ens diu que rendir culte és: “homenatge extern de veneració i de respecte que es tributa a Déu i a tot allò que es considera sagrat.” Tenim diversos exemples al llarg de la història.

On podem veure clarament el culte cap al cos? Per a nosaltres, està clar: l’Antiga Grècia.

 L’art en l’Antiga Grècia es caracteritza per la recerca de la bellesa ideal, una cosa perfecta i inassolible, que és molt pareguda al que es promou per les xarxes socials.

Altre notori exemple és “La pietat del Duomo”, de Miquel Àngel, que en un atac de ràbia va destruir una part fent ús del seu martell. Però, per què? Principalment per la intensitat de la seva obsessió. Mai es va quedar content amb el que va fer. Una prova de la fixació amb el cos i la seua perfecció.

La pietat del Duomo, Miquel Àngel.

Està bé cuidar-te a tu mateix, amb la condició de que això estiga acompanyat amb una bona salut mental, perquè com ja sabeu: “mens sana in corpore sano”.

Si t’obsesiones amb la teua aparença física, mai t’acceptarás com ets i sempre creuràs que pots millorar. A més; realitzar activitat esportiva en excés et fa desenvolupar molts problemes de les articulacions, com per exemple: la artrosis, epicondilitis, bursitis, etc…

Doncs sí, per a nosaltres el culte al cos és una amenaça per a la salut, com opinen Enrique Garcés i Ana Peinado, professors titulars en les àrees de psicologia i psiquiatria en la Universitat de Múrcia en el seu article: “Dos experts de la UMU estudien l'abast de la vigorèxia i el culte al cos en la societat actual”. Parlen de com la gent amb vigorèxia te dificultats en el seu dia a dia per a bregar amb esta situació, i de com pot acabar en una addicció, com ara consum d'estupefaents o la ludopatia. Per a estes persones resulta molt complicat mantindre uns hàbits normals en els àmbits d'exercici físic, habitualment prenen substàncies que ajuden a accelerar eixe procés, sent algunes les vegades en les quals es prenen substàncies perilloses i fins i tot, il·legals.

També parlen que la gent que patix estes patologies psicològiques, moltes vegades provenen d'un ambient complicat, i són diversos. Un és que potser en la infància estes persones van ser poc ateses i ara necessiten donar una bona imatge per a rebre eixa atenció (les xarxes socials també fomenten eixe fenomen, on la imatge és el més important) una altra gent ha patit bullying per la seua aparença física o semblants, fent que vulguen dur el seu cos a l'extrem. Encara que per descomptat, no sempre és així.

També anem a parlar del nou moviment dins de les xarxes socials anomenat “Body positive”.

Segurament hauràs escoltat parlar d’aquest moviment, però què és realment?

El principi del moviment naix com una forma d’incloure en la societat a les persones amb un cos no normatiu (cossos no prims, socialment no acceptats o que tinguen algun tipus de discapacitat). També defen l’acceptació de tots els cossos independentment del tamany, gènere, raza o aspecte.

Aquest moviment, malgrat tindre una bona intenció, ha sigut utilitzat per a una mala raó: promoure un tipus de vida sedentari i poc actiu.

Clar que no sempre és d’aquesta manera, però molts dels integrants d’aquest moviment utilitzen aquest concepte com una excusa per a no eixir de la seua zona de confort.

Amb això, no volem dir que no siga bó acceptar tots els cossos siguen com siguen o que sempre és necessari fer coses que no t’agraden, sinó que no ni ha que confondre ser socialment acceptat amb estar saludable.

Per a concloure, podem dir que el culte al cos està bé sempre que no siga en excés, i que el moviment body positive ha de ser utilitzat com una ferramenta per a millorar tant la teua salut física com la mental i no confondre-la amb un salconduit per a no superar-te a tu mateix.