Entrevista a María Luisa Moltó
En aquest article entrevistem a una coneguda activista feminista: María Luisa Moltó. Va nàixer al 1952 i al 1982 va obtenir el doctorat com a economista en la Universitat de València. Actualment, es catedràtica d’Economia aplicada i està vinculada al moviment feminista des dels anys 70. Des dels seus inicis, ha estat compromesa amb el desenvolupament dels estudis feministes, sent una de les fundadores del «Seminari Interdisciplinari d’Estudis Feministes» de la Universitat de València, on va ser la primera coordinadora a l’any 1987 i, posteriorment, directora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones. Per les seues investigacions sobre el treball i ocupació de les dones, va ser nomenada per a formar part de la Xarxa d'Expertes de la Comissió Europea, com a especialista en ocupació i gènere. Actualment, dirigeix el Màster Oficial de Gènere i Polítiques d'Igualtat de la Universitat de València i, per descomptat, manté la seua vinculació amb el moviment feminista.
Ara ja estic jubilada, però continue col·laborant amb l’Institut Universitari d'Estudis de les Dones de la Universitat de València, del qual vaig ser directora durant 9 anys. És un institut universitari l'objectiu del qual és la investigació multidisciplinària sobre les relacions de gènere i també la docència del Màster de Gènere i Polítiques d'Igualtat, en el qual continue impartint docència com a professora externa en l'actualitat.
Creu que a nivell social existeix una falta de reconeixement dels estudis de gènere? Quina cabuda creu que tenen en l'educació secundària?
Continua existint una falta de reconeixement a nivell universitari malgrat l'important que és aqueix coneixement per al desenvolupament professional. Però s'ha avançat molt en relació amb els anys 90, que va ser quan començàrem, tant en finançament d'investigacions com en la posada en pràctica d'una assignatura optativa transversal a l’àrea de coneixement en totes les a titulacions denominada Relacions de gènere amb les especificitats pròpies de ciències, humanitats, salut i ciències socials. Crec que en Secundària es podria plantejar un esquema similar i seria molt interessant. Es pot veure el detall en la web del IUED.
És evident que el feminisme ha sigut determinant en la seua formació i trajectòria professional, però en quin moment de la seua vida es va sentir atreta per la lluita feminista?
Va ser arran de la separació del meu marit, als 25 anys, amb el qual havia desenvolupat una relació molt desigual de dependència. En aqueixa època, l’any 1976, començaven a organitzar-se xicotets grups de dones per a reflexionar i prendre consciència sobre les relacions de subordinació de les dones en tots els àmbits: familiar, laboral, social, legal, etc.
Al llarg de la seua vida, ha vist entorpida la seua carrera professional per la seua vinculació al moviment feminista? I en la seua vida personal?
Hi ha hagut alguna repercussió, però he pogut desenvolupar la meua carrera acadèmica sense majors dificultats, al meu ritme i sense presses he arribat a ser catedràtica universitària. També ha influït trobar-me en el lloc adequat en el moment oportú. La meua vida personal s'ha enriquit molt amb el feminisme. M'ha permès triar companys amb els quals he mantingut relacions més o menys igualitàries i sobretot respectuoses. Les meues amigues del moviment feminista i les meues companyes de l'Institut han sigut i continuen sent molt importants en la meua vida personal.
Creu que hi ha un reflex directe al carrer dels avanços legislatius dels últims temps? És a dir, com és possible que malgrat els avanços a nivell legislatiu, augmente el nivell de casos de violacions, abusos sexuals...?
Crec que les relacions violentes es visibilitzen més i han augmentat perquè les dones joves no renuncien a majors cotes de llibertat. El problema és que s'ha fet un gran esforç legislatiu però les lleis envelleixen ràpidament pels canvis socials cada vegada més accelerats.
Considera que l'augment de les denúncies per violència masclista està directament relacionat amb un major nombre d'agressions respecte al passat o amb una major consciència per part de les dones de la importància de denunciar?
Crec que fonamentalment per una major consciència. Però no tenim estadístiques anteriorment per a poder comparar. Crec que ha canviat la manera d'exercir aqueixa violència més que la incidència.
Últimament es llig en els mitjans el concepte de “economia feminista”, podria explicar-nos el seu significat?
L’economia feminista estudia la provisió social de la vida humana, és a dir, totes les activitats econòmiques remunerades i no remunerades, de cures, exercides per les llars i les comunitats, els mercats i els governs i institucions. El principal problema de l'economia convencional és la immobilització del treball reproductiu imprescindible per al funcionament del sistema productiu i dels seus beneficis i costos ocults. Beneficis per al sistema econòmic pel treball no remunerat que representa el 40% del PIB. Costos per a les dones amb una major càrrega de treball total per les dobles i triples jornades.
Creu que la generació Z, a la qual pertanyem, està prou concienciada com per a llaurar un futur digne per a les dones?
Crec que cada vegada hi ha més consciència de les desigualtats de gènere i s'observa en les manifestacions en les quals cada any participen més joves. Però és important tindre en compte que els assoliments es poden revertir i cal continuar defensant tot el que hem guanyat les diferents generacions de dones. També és molt important que els homes jóvens s'involucren en els avanços i en les cures.
María Luisa, moltes gràcies pel seu temps i la seua saviesa. Ha sigut un plaer conéixer el seu treball i la seua perspectiva sobre la lluita feminista al llarg dels anys.
Violeta Bisquert i Victoria Gimeno (1r Batxillerat).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada