El dret a la intimitat i les xarxes socials

Alguna vegada t’ha reconegut una persona que no havies vist mai? Has buscat a algú a les xarxes per a saber quelcom de la seua vida? Has pensat que coneixies a algú sense veure-lo ni parlar amb ell? Tot açò és la conseqüència de la doble vida que construïm actualment: la real i la que mostrem a les xarxes socials. És possible que, tractant-se de la mateixa persona, una de les vides no tinga res a veure amb l’altra, ja que la faceta que mostrem a les xarxes és una xicoteta part de nosaltres on apareixen únicament els aspectes positius. D’aquesta manera, estem protegint la nostra intimitat, perquè, del contrari, si no diferenciem la realitat del mon digital, exposem la nostra privacitat a tothom. 

La intimitat és un dret fonamental que tot ciutadà hauria de gaudir, tal i com es recull a l'Article 18 de la Constitució Espanyola. No obstant, des de l'aparició de les xarxes socials, aquest dret es vulnera de forma repetida. La gent puja cada vegada més informació sensible als seus perfils digitals: què estan fent, amb qui i, sobretot, on. Els grans afectats són els joves de hui en dia, ja que son els principals usuaris d’aquestes aplicacions i això pot ser un gran problema perquè molts d’ells no son tan madurs com per a conèixer totes les conseqüències que pot implicar publicar la teua vida sense filtres a internet.

Les noves generacions, especialment els menors, poden tindre accés a tot tipus d’aplicació falsejant la seua edat, perquè ningú els demanarà cap document acreditatiu. Les imatges que pugen es poden utilitzar malintencionadament: com a xantatge, abús a la intimitat o inclús amb fins sexuals. Però, què poden fer les famílies per a protegir-los? Poden accedir a les seues xarxes socials o també seria un abús a la intimitat? Una possible solució per a aquest problema son els programes que permeten a les famílies controlar el temps d'ús i les aplicacions que poden instal·lar els més menuts.

Fotografia publicada a la web Averum.

Les xarxes socials formen part de la nostra vida i poden condicionar, fins i tot, la nostra situació laboral. Segons un estudi d’InfoJobs, el portal d’ofertes d’ocupació líder d’Espanya, entre 800 empreses consultades, la meitat confessa revisar sempre les xarxes socials dels candidats abans de tancar una contractació. Si la nostra imatge digital és apropiada per al perfil profesional en qüestió, el nostre compte d’Instagram, per exemple, pot convertir-se en una bona eina a l’hora de buscar feina. Ara bé, de la mateixa manera, moltes persones perden un treball per no pensar en les conseqüències de pujar una foto o un vídeo o, fins i tot, expressar una opinió a Twitter.

Personalment, crec que totes les persones, xiquets o adults, haurien de ser més conscients de la ja coneguda empremta digital. Tot el que es publica en internet, es queda per sempre a internet i, d'una manera o una altra, deixem de tindre el control sobre eixe contingut. Accedim a la xarxa pensant que ningú ens veu, però la nostra navegació deixa un rastre inesborrable que ens perseguirà sempre.

Laura Blasco (2n Batxillerat)