La transfòbia, la veritable amenaça de l'esport femení

En els últims mesos, s'ha creat molt de rebombori per la participació d'atletes transgènere en les competicions esportives, un debat que ha tret a la llum (encara més) la transfòbia i la decadència de molts sectors de la població. En vista de la forma en què molts mitjans de comunicació parlen del tema, pot semblar que siga una espècie d'epidèmia: "dones trans biològicament superiors a les cis s'infiltren en l'esport femení". Tanmateix, és la manca d'acceptació del col·lectiu trans la que suposa una veritable amenaça contra l'ètica en els camps de joc. 

Les grades i els estadis esportius sovint s'omplen de missatges trànsfobs quan competeix una dona trans, amb rètols tan ofensius com el de "¡Tramposo!", que no només demostra la desinformació absoluta sobre el funcionament dels tractaments hormonals de qui els escriu, sinó que també invalida i menysprea la identitat de gènere de les atletes. I és que, segons un estudi de la Societat Europea d'Endocrinòlegs realitzat el 2019, el 94% de les dones trans i el 95% de les dones cis tenen uns nivells de testosterona per sota dels 2 nanomols per litre, ja que tant els nivells de testosterona com d'hemoglobina, que són els que podrien proporcionar algun avantatge físic a les atletes trans, es redueixen considerablement durant els primers mesos del tractament hormonal.

Tot i així, encara hi ha moltes persones que argumenten que les dones trans tenen "avantatges físics" sobre les cis, però malgrat aquesta suposada superioritat física, no hi ha ni una sola que haja batut un rècord mundial. Ni tan sols ho va aconseguir la famosa nadadora Lia Thomas, que va guanyar la medalla d'or en la competició de 500 iardes de la NCAA el 2022, i a qui la premsa i l'opinió pública no van tardar en difamar, assegurant que només havia aconseguit l'or gràcies a la seua "biologia predominantment masculina". I és ací on resideix el més greu d'aquesta qüestió: que s'haja aconseguit crear la falsa narrativa que les dones trans només guanyen premis perquè són transgènere, i no perquè simplement siguen bones en la seua disciplina. Perquè a la gent només li molesta la participació de dones trans en esdeveniments esportius quan guanyen.

El concepte del que significa ser dona ha canviat molt en els últims anys, i moltes persones no són capaces d'acceptar l'esdevenir dels temps, i prefereixen continuar ancorades en la desinformació i la por a "ser reemplaçades", sense adonar-se’n que les persones transgènere no són l'enemic a batre, no són l’amenaça real. I és que resulta molt fàcil utilitzar la participació de les dones trans en competicions per ocultar els veritables problemes de l'esport femení; ¿o és que no ens hem adonat de com ja ningú parla dels abusos sexuals dels entrenadors a les atletes, de les estadístiques de TCA en les esportistes d'elit, o de la bretxa salarial entre homes i dones que competeixen en la mateixa categoria? 

Deixem, per tant, de discutir sobre hipotètics problemes de l'esport femení basats en prejudicis i dades manipulades i comencem a fer front a les injustícies que ocorren en els gimnasos i pistes de joc, perquè sembla que a molts només els interessen les competicions femenines quan les poden usar com a excusa per justificar la seua transfòbia.

Clara Chiner (2n Batxillerat B)