És moment de parlar de salut mental

Salut mental, dues paraules tan simples i al mateix temps tan aterridores per a la nostra societat. Parlar sobre el nostre estat mental en l'actualitat és sinònim de polèmica, de tabú i necessitat d'atenció. La veritat és que ha hagut d'ocórrer una pandèmia mundial perquè, finalment, se li haja començat a donar més visibilitat i importància a una problemàtica que afecta tants joves i adults al nostre país, ja que, com indica Salud Mental España, es calcula que un 19,5% de la població espanyola ha patit algun tipus de trastorn mental en algun moment de la seua vida i que, actualment, un 9% de la ciutadania pateix de problemes mentals. A nivell global, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) eleva la incidència fins al 25% de la població, la qual cosa significa que una de cada quatre persones té un trastorn mental en el món, sent els més presents els trastorns depressius, els trastorns d'ansietat i els trastorns de la conducta alimentària (TCA). 

Aquest tipus de malalties, perquè eixe és el tecnicisme i s'han de tractar igual que una malaltia física, afecten i estan directament relacionades amb el nostre estat anímic i mental, cosa que suposa una major dificultat per a identificar-les. La falta d'informació i el rebuig que aquestes provoquen en les persones alienes a la malaltia són un agreujant per a continuar amb l'estigma que envolta els que pateixen aquests trastorns mentals. 

Un gran prejudici que envolta els problemes relacionats amb la salut mental, fins i tot hui en dia, és la creença que aquests pacients són persones inestables que necessiten d'ajuda psiquiàtrica urgent, cosa que és un pensament parcialment erroni. D’una banda, és una absoluta equivocació considerar les persones que pateixen de trastorns mentals com desequilibrades, ja que únicament són pacients d'una malaltia com podria ser el càncer. D’altra banda, és cert que, generalment, la persona tendeix a necessitar ajuda psicològica i psiquiàtrica per a suportar aquesta condició, una realitat que hauríem de percebre com normal. 

De fet, si ens detinguérem a reflexionar sobre la nostra salut mental en els últims dos o tres anys, comprendríem que tots hem patit algun episodi ansiós o algun període de tristesa més prolongada en més ocasions de les quals segurament podem recordar. Ara bé, això no vol dir que hàgem patit algun trastorn mental, sinó que hem passat per una o diverses etapes en què, anímicament, no ens trobàvem en el nostre millor moment, un senyal que hauríem d'identificar com a símptoma per cuidar i tindre més present la nostra salut mental. 

Perquè sense salut mental no podem parlar de salut física, i per tant, de la mateixa manera que l’administració proporciona un servei funcional i assequible per a abordar la salut física de totes i tots, s’haurien de promocionar d’igual manera les institucions públiques que tracten la problemàtica de la salut mental per a assegurar el benestar de tota la ciutadania.

Andrea Sánchez (2n Batx. B)