Más tiempo

Arribe a casa: són les quatre i mitja de la vesprada i fa una calor insoportable. Començe a preparar-me el menjar mentre el meu germà petit plora sense parar, té gana el pobre. Li prepare el biberó i, mentre s'ho pren, el fique en el carret i me’n vaig a buscar als meus altres germans al col·legi.

En tornar a casa sona el telèfon, és la meva mare. Abans de despenjar ja se lo que em dirà: que baixi a la botiga, que papà ha tornat a arribar borratxo i que ella no pot sola. Penje el telèfon, agafe el meu abric i al meu germà petit i baixe a l'ultramarins. Em fa molta por deixar als meus tres germans sols, però no poden vindre amb mi perquè la mare diu que destorben.

En arribar em trobo el mateix panorama de sempre: la meva mare completament desbordada, en hora punta, atenent sola la caixa sense ningú que puga vigilar la botiga. Obric la porta del magatzem i deixe al bebè en el petit bressol que hi ha a l'entrada. En alçar la mirada, veig al meu pare tirat en una cantonada parlant sol i amb una cervesa a la mà. La meva mare es mereix un marit millor, a vegades pense que les coses ens anirien millor sense ell.

Me’n vaig del magatzem i començe a ajudar a la meva mare. Mentre treballe escolte el meu mòbil vibrar: és el grup de classe, tots estan com a bojos per l'examen de demà, però a mi no m'ha donat temps ni a començar. Sempre ens diuen el mateix “treballeu a casa, ara teniu més temps”. No, si jo treballe, però no ho entenen.

Són les deu de la nit quan, després de preparar el sopar per a tots els meus germans, aconseguisc posar-me a estudiar en condicions. Ha sigut un dia llarg i estic esgotada, però l'única cosa en el que puc pensar és en aquesta frase que porta mesos en boca de tots els meus professors, com si tots tinguéssim una situació a casa que ens permetés treballar. Aquesta odiosa crossa: “ara teniu més temps”.

Clara Chiner [1BB]-.

Imagen de portada: Desesperate por Anemone123.