La salut mental a l'escola
S'ha especulat molt durant els últims mesos sobre la salut mental de les persones, especialment la dels estudiants. Generalment, l'escola sempre ha estat un lloc de diversió, socialització i aprenentatge, però aquest últim, en els darrers anys, ha anat acompanyat d'inseguretat, aclaparament, ansietat o estrès respecte al sistema educatiu espanyol. Són evidents alguns trets d'ansietat i depressió que estan afectant la capacitat d'aprenentatge, ja que influeixen en la nostra motivació, nivell d'atenció, memòria, etc. Molts estudiants es refereixen al sistema educatiu espanyol com a antiquat, ineficaç i estressant ja que esmenten que l'escola ja no es tracta de vocació ni aprenentatge, sinó que es tracta de memoritzar, recitar i oblidar els continguts memoritzats prèviament. A mès el sistema educatiu ens ha fet odiar el que més hauríem d'estimar, aprendre, perquè l'escola ja no es tracta d'aprendre sinó que es tracta d'aprovar. Un recent estudi realitzat va revelar que almenys el 55% dels estudiants assenyalen que es troben més irritables o tristos que abans de l'aïllament, el 48% ha experimentat forts sentiments de solitud, el 38% manifesta problemes per a trobar-li sentit a la vida i el 34% reconeix una deterioració en la seva autoestima. A això se sumen problemes de depressió, que s'han vist reforçats amb el temor que membres de la seva família contraguen covid-19 (56%) o que siguin els mateixos estudiants els qui empitjorin en les seves condicions de salut (46%). Com a conclusió podem observar que la pandèmia ha suposat un gran canvi per a tots, una situació inesperada i aterridora.
Com a conseqüència a aquesta situació tots ens hem vist afectats i deteriorats anímicament, especialment els estudiants. Tots ens trobem molt més esgotats tant física com mentalment, amb menys motivació, més susceptibles i amb molta menys confiança i autoestima. El col·legi tampoc ajuda, ja que quan veiem que no som capaços d'aconseguir el nostre objectiu ens desil·lusionem, quan ens esforcem cada dia per a obtindre els millors resultats i no els aconseguim ens sentim insuficients. És per això que hauríem d'intentar entre tots millorar aquesta situació perquè les futures generacions no patisquen el mateix i de veritat puguen gaudir d'estudiar, que que tots hauríem de fer.
Andrea Sánchez [1BB].
Webgrafía
https://www.eltiempo.com/vida/educacion/como-esta-la-salud-mental-de-los-estudiantes-durante-el-aislamiento-503892
https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-07052001000100008
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn general les qualificacions han estat la manera generalitzada de fer arribar a l'alumnat i les famílies el grau d'aprofitament de l'ensenyament a l'escola, tindre un aprovat i graduar al final del procés era la meta.
ResponEliminaCom tu dius Andrea, massa vegades oblidem que allò important és aprendre i, sobre tot, madurar i arribar a ser crítics amb allò que ens conten. Cal saber escoltar i diferenciar la veritat de la mentira, cal saber llegir i comprendre el que llegim, cal saber expressar les nostres idees i sentiments, cal saber com funcionen "les coses" i fer-les funcionar, eixes haurien de ser les qualificacions a final del curs: què sabeu fer d'útil.
Sóc l'orientadora de l'IES. Sense esforç, sense la il·lusió de preparar-se per a ajudar en la consecució d'alguns dels objectius del mil·leni, sense el gust de saber simplement pel fer de saber sense cap utilitat immediata, qualsevol metodologia pedagògica fracassa. N'hi de maneres didàctiques que beneficien eixes actituds i d'altres que les afonen, però sense l'ingredient de l'esforç i l'automotivació (en absència fins i tot d'incentivadors externs) no avançarem gens. La vida online en moltes ocasions prima la intolerància al fracàs, la intolerància a l'espera, la intolerància a l'opinió desfavorable o crítica, la intolerància a la regularitat horària, la intolerància a rescatar informació de base, la intolerància a la lentitud, la intolerància a la comprovació per beneficiar la certesa, i un llarg etc...Fa just el contrari d'allò que l'aprenentatge intenta desenvolupar en els aprenents. Està comprovat que l'ús compulsiu de les xarxes socials incrementa els problemes de salut mental. Potser l'estudi, siga més o menus atractiu en el format actual, supose un dels pocs flotadors que encara resten per salvar el progrés i el futur : no tirem la culpa al model d'ensenyament actual sense perdre de vista les coses que l'envolten; tal vegada millor començar per deixar de banda tants hàbits tòxics que el perjudiquen i, clar, modernitzar l'educació per adequarla no al que vivim (que està molt lluny de l'ideal) sinó a allò que volem viure (saber de debò més que aparentar que se sap).
ResponElimina